Si hi havia un avantatge que destacava entre totes les altres a l'hora de viure de lloguer era la possibilitat de d'escollir, precisament, on es volia establir el lloc de residència.
Si hi havia un avantatge que destacava entre totes les altres a l'hora de viure de lloguer era la possibilitat de d'escollir, precisament, on es volia establir el lloc de residència. Viure al centre de Madrid, en barris com Salamanca, Chamberí o el Centre de la capital solament era possible, almenys per a la immensa majoria dels ciutadans, gràcies a l'arrendament, ja que accedir a un habitatge en propietat ha estat reservat i el segueix estant, per a les butxaques més benestants.
El lloguer era, doncs, l'única via gràcies a la qual centenars de ciutadans podien fer realitat el seu somni de viure en els millors barris de la capital. No obstant això, després del fort increment de preus que ha experimentat aquest mercat, en ple boom alcista des de fa quatre anys, aquest somni ha saltat en mil trossos i s'ha fet miques, obligant a centenars de ciutadans a fer les maletes a la recerca d'una casa que, igual que succeeix amb la propietat, puguin permetre pagar.
Els 1.000 euros que fins fa tot just quatre anys es pagava de mitjana per un pis de 80 metres quadrats en qualsevol d'aquests tres districtes s'han transformat en 1.500 euros, en el millor dels casos, tal com mostra la taula inferior.